Nit d'exploració al Jamboree. Dimarts tots els que vam baixar a la caverna de la Plaça Reial vam rebre una classe d'espeleologia sonora impartida pel mestre Albert Cirera i els seus Tres Tambors, que no eran altres que Marco Mezquida al piano, Marko Lohikari al contrabaix i Òscar Domènech a la bateria. La bufera de Cirera a la canya i el coure del tenor és de les que s'aprofita fins el pinyol. El saxofonista sap conjugar la tradició del jazz llibertari ("Ornette's Museum") amb l'evocació de la bellesa en clau shorteriana ("Beautiful") i transmetre una voluntat de personalitat pròpia ("Paco el Bala") com a mínim intrèpida en la seva joventut i ambiciosa en els seus preceptes ("De mars i rius"). Si el mesurador de la música fos la intensitat, la presentació dels disc Els encants (Fresh Sound New Talent) a càrrec d'Albert Cirera & Tres Tambors al Jamboree és de les que sobrepassen els sismògrafs de les terminals sòniques. Un magnífic referent del potencial que atresora el jazz de manufactura pròpia amb autodeterminació suficient per a expressar-se més enllàs de les convencions i les formulacions pre-establertes.
Comentarios